Dinamarca va posar panxa enlaire l'anomenat grup de la mort davant de la subcampiona del món, una Holanda que va exhibir els problemes inherents a la seva història futbolística i es va oblidar de la seva condició de màxima golejadora de la fase de classificació per a aquesta Eurocopa: torna a necessitar massa ocasions per fer gol. Com li venia a passar a Kluivert.
No vaig veure el partit complet i no aprofundiré. Sí que vaig veure, en canvi, la segona part de l'Alemanya-Portugal. Molt més enllà de la revolució futbolística que diuen que ha viscut Alemanya, executada per un Löw avalat per una fornada de jugadors exquisits i mestissos, i que hauria fet una cosa com Bielsa a l'Athletic, Alemanya va tornar a ser -com l'Athletic si vol ser competitiu en els moments de la veritat- una mica la de sempre, a la que es referia Gary Lineker en descriure el futbol com un joc d'onze contra onze en el qual, de vegades inexplicablement, sempre guanyen els alemanys. Portugal va estar sempre dins del partit i va tenir probablement més ocasions clares, però Alemanya, com qui no vol la cosa, va aprofitar una pilota caiguda del cel perquè Mario Gómez esmolés la seva especialitat: un remat de cap inapelable. Fins i tot en la resolució va ser un triomf purament alemany. Quan no jugues gaire bé, s'ha de guanyar, i això ningú ho fa com els alemanys, els d'ahir, els d'avui i els de sempre
.http://www.as.com/futbol/video/eurocopa-2012-grupo-b-holanda/20120609dasdasftb_13/Ves
No hay comentarios:
Publicar un comentario