Un clàssic decebedor, un mite seductor

He vist l'última mitja hora de l'Anglaterra-França i m'ha semblat patètica. L'acumulació de jugadors talentosos per part dels blue no desencallava un joc empastifat per les reserves de la pitjor Anglaterra que he vist en molts anys. Malaguanyat Gerrard, amb el quatre de lliure reciclat alemany de tota la vida a l'esquena i amb el braçalet de capità, assistent de Lescott en el 0-1 però superat per la falta de nivell d'un equip que quan recuperi a Rooney potser ja no serà a temps de res. No és el mateix empatar com ho han fet els protagonistes d'aquest clàssic de la història moderna, que fer-ho com ho van fer Espanya i Itàlia. Els empats sempre estan carregats de matisos.
En l'altre partit del grup, lliçó de cap, en tots els sentits, de Shevchenko, que busca rubricar la construcció del seu propi mite i que il·lusiona una Ucraïna que no té el potencial i la frescor dels russos, però té un país al darrere i un jugador atrevit com Konoplyanka, a més a més del seductor madur Sheva, que conserva una plasticitat única: a l'hora d'anar a buscar la rematada a l'espai, a l'hora de rematar, fins i tot a l'hora de celebrar els gols. Un davanter revelació de 35 anys.