Molt bon partit, i Iniesta

Espanya i Itàlia van obsequiar-nos el primer gran partit de l'Eurocopa. Itàlia, sempre Itàlia, sempre a l'altura independentment dels arguments, va frenar i va fer recular uns quants metres el joc de toc de l'equip de Del Bosque fins a deixar-lo exposat massa sovint als contraatacs italians, amb un Cassano rejovenit i un Pirlo inesgotable. A l'altre costat, l'aposta qüestionable de jugar sense davanter centre va trigar a fructificar més enllà de la possessió per la possessió, un estat del joc que no m'agrada. Però finalment, en bona mesura gràcies a la inspiració brutal d'Iniesta (per sobre del bé i del mal), als equilibris perfectes de Xabi Alonso i a la irrupció d'un Torres que si ara mateix tingués gol seria un valor indiscutible, l'equip de Del Bosque va anar creixent, sobretot en la segona part, i el gol de Cesc va donar d'alguna manera la raó al tècnic castellà en haver-lo ubicat de fals nou. El debat, però, està servit.
En l'altre partit del grup, Croàcia va trobar l'impuls necessari en detriment d'una Irlanda que lluita eternament contra les seves limitacions futbolístiques i cada vegada se'n surt pitjor.

Foto: Sport.es

Ara esperarem un partit de guerra mundial del segle XVIII, avui entre França i Anglaterra.