S'acaba el marge d'error

Avui comencen els partits a cara o creu, els que no tenen retorn. S'esgota el marge d'error. A Irlanda i a Suència ja se'ls ha acabat. A partir d'aquest vespre tots els detalls agafen una transcendència de caixa o faixa. El futbol és una suma d'elements controlables i d'incontrolables, però sí que és cert que cada vegada els primers pesen més, perquè cada vegada més els que es dediquen a pensar aquest esport afegeixen més botons a la sala de control. A mi, sense haver vist cap part des del minut 1 fins al 90, perquè tinc dos fills petits que no em deixen mirar el futbol com abans, m'ha semblat que l'Eurocopa la guanyarà Espanya, Alemanya o Itàlia, amb Rússia com a alternativa i França com a candidata de futur. Espanya per la força incontestable del seu present; Itàlia i Alemanya per una barreja de talent regenerador i de lògica històrica, el component més immaterial d'entre els incontrolables del futbol; Rússia pel seu futbol irreverent, que personalment m'agradaria que arribés lluny, i França per equilibri entre ordre i inventiva. Que guanyi qui millor s'ho manegui. Anglaterra, tot i remuntar ahir davant de Suència, no em va semblar suficientment preparada per presentar candidatura, tot i que aquesta setmana torna Rooney.